emporpràreu

Potser volíeu: emporprareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.purˈpɾa.ɾəw/
	balear /əm.poɾˈpɾa.ɾəw/, /əm.purˈpɾa.ɾəw/
Occidental:	/em.poɾˈpɾa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

emporpràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de emporprar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb emporprar.

Variants

• [2] emporpréssiu, emporprésseu, emporpràssiu, emporpràsseu