Potser volíeu: enarbrarà

Català

modifica

enarbrara

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enarbrar.
  2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enarbrar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: en·ar·bra·ra (4)
  • Anagrama: aberraran