enardires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.nərˈdi.ɾəs/, occidental /e.naɾˈði.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

enardires

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de enardir
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enardir

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ar·di·res (4)
• Anagrames: desnierar, drenaries, enardir-se