enartares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.nərˈta.ɾəs/, occidental /e.naɾˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

enartares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enartar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enartar.

Variants

• [2] enartessis, enartesses, enartasses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ar·ta·res (4)
• Anagrames: estrenara, estrenarà