encarnissàreu

Potser volíeu: encarnissareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əŋ.kər.niˈsa.ɾəw/, occidental /eŋ.kaɾ.niˈsa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

encarnissàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de encarnissar-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb encarnissar-se.

Variants

• [2] encarnisséssiu, encarnissésseu, encarnissàssiu, encarnissàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·car·nis·sà·reu (5)
• Anagrama: encuirassaren