encenéveu

Català

Verb

encenéveu

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de encendre.

Variants

• enceníveu, encenívou, enceníeu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ce·né·veu (4)