encepegue

Català

encepegue

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de encepegar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb encepegar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb encepegar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb encepegar.