encorsete

Català

Verb

encorsete

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de encorsetar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb encorsetar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb encorsetar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb encorsetar

Variants

• [1] encorset
• [2] encorseti
• [3] encorseti
• [4] encorseti

Miscel·lània

• Síl·labes: en·cor·se·te (4)
• Anagrama: coeternes