endiumenge

Català

Verb

endiumenge

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de endiumenjar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb endiumenjar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb endiumenjar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb endiumenjar

Variants

• [1] endiumenjo, endiumengi, endiumenj
• [2] endiumengi
• [3] endiumengi
• [4] endiumengi

Miscel·lània

• Síl·labes: en·diu·men·ge (4)