endolciguéveu

Català

Verb

endolciguéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de endolcir.

Variants

• endolcíveu, endolcíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·dol·ci·gué·veu (5)