endugos

Català

Verb

endugos

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb endur-se.

Variants

• enduguis, endugues

Miscel·lània

• Síl·labes: en·du·gos (3)
• Heterograma de 7 lletres (degnosu)
• Anagrames: dongues, nogudes