enfangui

Potser volíeu: enfanguí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɱˈfaŋ.ɡi/, occidental /eɱˈfaŋ.ɡi/

Verb

enfangui

1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enfangar
2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enfangar
3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enfangar
4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enfangar

Variants

• [1] enfango, enfangue, enfang
• [2] enfangue, enfango
• [3] enfangue, enfango
• [4] enfangue

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fan·gui (3)
• Anagrama: ufanegin