enfugírem

Potser volíeu: enfugirem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɱ.fuˈʒi.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.fuˈʒi.ɾem/, valencià /eɱ.fuˈd͡ʒi.ɾem/

• Rimes: -iɾem

Verb

enfugírem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de enfugir-se.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfugir-se.

Variants

• [2] enfugíssim, enfugíssem