enfugir-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.fuˈʒir.sə/
	balear /əɱ.fuˈʒiɾ.sə/, /əɱ.fu.ʒirˈsə/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.fuˈʒir.se/, valencià /eɱ.fuˈd͡ʒiɾ.se/

• Rimes: -iɾse
• Etimologia: Fals tall sil·làbic de fugir-se'n per les formes personals amb els pronoms proclítics (se’n fuig > s’enfuig).

Verb

enfugir-se pron.

1. escapar-se

Conjugació

Tercera conjugació pura amb alternances en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	enfugir-se			haver-se enfugit o enfuit
gerundi	enfugint-se			havent-se enfugit o enfuit
participi	enfugit, enfugida, enfugits, enfugides
	enfuit, enfuita, enfuits, enfuites
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'enfujo	t'enfuges	s'enfuig	ens enfugim	us enfugiu	s'enfugen
	m'enfuig						val
	m'enfugi						sept
imperfet	m'enfugia	t'enfugies	s'enfugia	ens enfugíem	us enfugíeu	s'enfugien
passat simple	m'enfugí	t'enfugires	s'enfugí	ens enfugírem	us enfugíreu	s'enfugiren
futur	m'enfugiré	t'enfugiràs	s'enfugirà	ens enfugirem	us enfugireu	s'enfugiran
condicional	m'enfugiria	t'enfugiries	s'enfugiria	ens enfugiríem	us enfugiríeu	s'enfugirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'enfugi	t'enfugis	s'enfugi	ens enfugim	us enfugiu	s'enfugin
	m'enfuja	t'enfuges	s'enfuja			s'enfugen	occ
imperfet	m'enfugís	t'enfugissis	s'enfugís	ens enfugíssim	us enfugíssiu	s'enfugissin
		t'enfugisses		ens enfugíssem	us enfugísseu	s'enfugissen
	m'enfugira	t'enfugires	s'enfugira	ens enfugírem	us enfugíreu	s'enfugiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	enfuig-te	enfugi's	enfugim-nos	enfugiu-vos	enfugin-se
	–		enfuja's			enfugen-se	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... enfugit o enfuit
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... enfugir
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... enfugit o enfuit
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... enfugit o enfuit
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... enfugit o enfuit
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... enfugit o enfuit
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... enfugir
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... enfugit o enfuit
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... enfugit o enfuit
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... enfugit o enfuit
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'enfujo, s'enfuig, ens enfugim

Miscel·lània

• Anagrama: enfugires

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot