Potser volíeu: enfugirà

Català

modifica

enfugira

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfugir-se.
  2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfugir-se.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica