enfugís

Potser volíeu: enfugis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɱ.fuˈʒis/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.fuˈʒis/, valencià /eɱ.fuˈd͡ʒis/

• Rimes: -is

Verb

enfugís

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfugir-se.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfugir-se.

Variants

• [1] enfugira
• [2] enfugira

Miscel·lània

• Anagrama: fenguis