enfugiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɱ.fuˈʒi.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.fuˈʒi.ɾen/, valencià /eɱ.fuˈd͡ʒi.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

enfugiren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de enfugir-se.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfugir-se.

Variants

• [2] enfugissin, enfugissen