enfugia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɱ.fuˈʒi.ə/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.fuˈʒi.a/, valencià /eɱ.fuˈd͡ʒi.a/

• Rimes: -ia

Verb

enfugia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de enfugir-se.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de enfugir-se.

Miscel·lània

• Anagrames: ufanegi, ufanegí, ufaneig