enfugi

Potser volíeu: enfugí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɱˈfu.ʒi/
Occidental:	nord-occidental /eɱˈfu.ʒi/, valencià /eɱˈfu.d͡ʒi/

• Rimes: -uʒi

Verb

enfugi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enfugir-se.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enfugir-se.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enfugir-se.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enfugir-se.

Variants

• [1] enfujo, enfuig
• [2] enfuja
• [3] enfuja
• [4] enfuja

Miscel·lània

• Anagrames: enfuig, fengui, fenguí, fugien