enfugi

Potser volíeu: enfugí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /əɱˈfu.ʒi/

Occidental: nord-occidental /eɱˈfu.ʒi/, valencià /eɱˈfu.d͡ʒi/

• Rimes: -uʒi

Verb

enfugi

1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enfugir-se
2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enfugir-se
3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enfugir-se
4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enfugir-se

Variants

• [1] enfujo, enfuig
• [2] enfuja
• [3] enfuja
• [4] enfuja

Miscel·lània

• Anagrames: enfuig, fengui, fenguí, fugien