enfugen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɱˈfu.ʒən/
Occidental:	nord-occidental /eɱˈfu.ʒen/, valencià /eɱˈfu.d͡ʒen/

• Rimes: -uʒen

Verb

enfugen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de enfugir-se.
2. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb enfugir-se.
3. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb enfugir-se.

Variants

• [2] enfugin
• [3] enfugin

Miscel·lània

• Anagrama: fenguen