enfugíreu

Potser volíeu: enfugireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɱ.fuˈʒi.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.fuˈʒi.ɾew/, valencià /eɱ.fuˈd͡ʒi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

enfugíreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enfugir-se
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfugir-se

Variants

• [2] enfugíssiu, enfugísseu