engrillonares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əŋ.ɡɾi.ʎuˈna.ɾəs/
	balear /əŋ.ɡɾi.ʎoˈna.ɾəs/, /əŋ.ɡɾi.ʎuˈna.ɾəs/
Occidental:	/eŋ.ɡɾi.ʎoˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

engrillonares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de engrillonar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb engrillonar.

Variants

• [2] engrillonessis, engrillonesses, engrillonassis, engrillonasses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·gri·llo·na·res (5)