Potser volíeu: enlloqués

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əɲˈʎɔ.kəs/, occidental /eɲˈʎɔ.kes/
  • Rimes: -ɔkes

enlloques

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de enllocar-se.
  2. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb enllocar-se.