enllocar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɲ.ʎuˈkar.sə/
	balear /əɲ.ʎoˈkaɾ.sə/, /əɲ.ʎu.kərˈsə/
Occidental:	/eɲ.ʎoˈkaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Del prefix en- i lloca.

Verb

enllocar-se pron.

1. (valencià) allocar-se

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	enllocar-se			haver-se enllocat
gerundi	enllocant-se			havent-se enllocat
participi	enllocat, enllocada, enllocats, enllocades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'enlloco	t'enlloques	s'enlloca	ens enlloquem	us enlloqueu	s'enlloquen
	m'enlloque						val
imperfet	m'enllocava	t'enllocaves	s'enllocava	ens enllocàvem	us enllocàveu	s'enllocaven
passat simple	m'enlloquí	t'enllocares	s'enllocà	ens enllocàrem	us enllocàreu	s'enllocaren
futur	m'enllocaré	t'enllocaràs	s'enllocarà	ens enllocarem	us enllocareu	s'enllocaran
condicional	m'enllocaria	t'enllocaries	s'enllocaria	ens enllocaríem	us enllocaríeu	s'enllocarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'enlloque	t'enlloques	s'enlloque	ens enlloquem	us enlloqueu	s'enlloquen	occ
imperfet	m'enlloqués		s'enlloqués
		t'enlloquesses		ens enlloquéssem	us enlloquésseu	s'enlloquessen
		t'enllocasses		ens enllocàssem	us enllocàsseu	s'enllocassen	val (1)
	m'enllocara	t'enllocares	s'enllocara	ens enllocàrem	us enllocàreu	s'enllocaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	enlloca't			enlloqueu-vos
	–		enlloque's	enlloquem-nos		enlloquen-se	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... enllocat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... enllocar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... enllocat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... enllocat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... enllocat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... enllocat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... enllocar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... enllocat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... enllocat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... enllocat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'enlloco, s'enlloca, ens enlloquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Miscel·lània

• Anagrames: consellaré, consellera, enllocares

Vegeu també

• Obres de referència: DNV