enllocares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɲ.ʎuˈka.ɾəs/
	balear /əɲ.ʎoˈka.ɾəs/, /əɲ.ʎuˈka.ɾəs/
Occidental:	/eɲ.ʎoˈka.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

enllocares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enllocar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enllocar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·llo·ca·res (4)
• Anagrames: consellaré, consellera, enllocar-se