Català

modifica

enlloque

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enllocar-se.
  2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enllocar-se.
  3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enllocar-se.
  4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enllocar-se.