Potser volíeu: ennovà

Català

modifica
Oriental:  central /ənˈnɔ.βə/, balear /ənˈnɔ.və/
Occidental:  nord-occidental /enˈnɔ.βa/
valencià /enˈnɔ.va/, /enˈnɔ.βɔ/

ennova

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ennovar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ennovar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: en·no·va (3)
  • Anagrama: novena