ennuegara

Potser volíeu: ennuegarà

Català

Verb

ennuegara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb ennuegar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb ennuegar.

Variants

• [1] ennuegués, ennuegàs
• [2] ennuegués, ennuegàs

Miscel·lània

• Síl·labes: en·nu·e·ga·ra (5)