enrabiàieu

Català

Verb

enrabiàieu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de enrabiar.

Variants

• enrabiavo, enrabiàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ra·bi·à·ieu (5)