enrabiavo

Català

Verb

enrabiavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de enrabiar.

Variants

• enrabiàieu, enrabiàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ra·bi·a·vo (5)