enrabiàsseu

Català

Verb

enrabiàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrabiar.

Variants

• enrabieguéssou, enrabiéssiu, enrabiésseu, enrabiàssiu, enrabiàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ra·bi·às·seu (5)