enrabieguéssou

Català

Verb

enrabieguéssou

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrabiar.

Variants

• enrabiéssiu, enrabiésseu, enrabiàssiu, enrabiàsseu, enrabiàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ra·bi·e·gués·sou (6)