enrabiava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.rə.βiˈa.βə/, balear /ən.rə.biˈa.və/
Occidental:	nord-occidental /en.ra.βiˈa.βa/
	valencià /en.ra.biˈa.va/, /en.ra.βiˈa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

enrabiava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de enrabiar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de enrabiar.

Variants

• [1] enrabiavi, enrabiaia
• [2] enrabiaia

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ra·bi·a·va (5)