enrabiessi

Català

Verb

enrabiessi

1. (col·loquial septentrional, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrabiar.
2. (col·loquial septentrional, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrabiar.

Variants

• [1] enrabiessa, enrabieguessa, enrabiés, enrabiàs, enrabiara
• [2] enrabiegués, enrabiés, enrabiàs, enrabiara

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ra·bi·es·si (5)
• Anagrama: siberianes