enrocàs

Català

Verb

enrocàs

1. (balear) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrocar
2. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrocar

Variants

• [1] enroqués, enrocara
• [2] enroqués, enrocara

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·càs (3)
• Heterograma de 7 lletres (acenors)
• Anagrames: ancores, ancorés, àncores, carones, coreans, necrosa, necrosà, nocares, oscaren, rosenca