enroqués

Potser volíeu: enroques

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ruˈkes/
	balear /ən.roˈkes/, /ən.ruˈkes/
Occidental:	/en.roˈkes/

• Rimes: -es

Verb

enroqués

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrocar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrocar.

Variants

• [1] enrocàs, enrocara
• [2] enrocàs, enrocara

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·qués (3)
• Anagrames: enrosque, renoques