enrocàsseu

Català

Verb

enrocàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrocar.

Variants

• enroquéssiu, enroquésseu, enrocàssiu, enrocàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·càs·seu (4)
• Anagrama: ancorésseu