enrocàssiu

Català

Verb

enrocàssiu

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrocar.

Variants

• enroquéssiu, enroquésseu, enrocàsseu, enrocàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·càs·siu (4)
• Anagrames: ancoréssiu, orincàsseu, ucraïnesos