orincàsseu

Català

Verb

orincàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb orincar.

Variants

• orinquéssiu, orinquésseu, orincàssiu, orincàreu

Miscel·lània

• Síl·labes: o·rin·càs·seu (4)
• Anagrames: ancoréssiu, enrocàssiu, ucraïnesos