orincàreu

Potser volíeu: orincareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾiŋˈka.ɾəw/
	balear /o.ɾiŋˈka.ɾəw/, /u.ɾiŋˈka.ɾəw/
Occidental:	/o.ɾiŋˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

orincàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de orincar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb orincar.

Variants

• [2] orinquéssiu, orinquésseu, orincàssiu, orincàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: o·rin·cà·reu (4)
• Anagrames: conraríeu, roncaríeu