enrogíreu

Potser volíeu: enrogireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ruˈʒi.ɾəw/
	balear /ən.roˈʒi.ɾəw/, /ən.ruˈʒi.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /en.roˈʒi.ɾew/, valencià /en.roˈd͡ʒi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

enrogíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enrogir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrogir.

Variants

• [1] enrogiguéreu
• [2] enrogiguésseu, enrogiguéreu, enrogíssiu, enrogísseu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·gí·reu (4)