enrogís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ruˈʒis/
	balear /ən.roˈʒis/, /ən.ruˈʒis/
Occidental:	nord-occidental /en.roˈʒis/, valencià /en.roˈd͡ʒis/

• Rimes: -is

Verb

enrogís

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrogir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrogir.

Variants

• [1] enrogigués, enrogissi, enrogiguera, enrogira
• [2] enrogigués, enrogiguera, enrogira

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·gís (3)
• Heterograma de 7 lletres (eginors)
• Anagrames: ignores, ignorés, orígens, orsegin, regions, ronsegi, ronsegí, ronseig, sorgien