enrogallàreu

Potser volíeu: enrogallareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ru.ɣəˈʎa.ɾəw/
	balear /ən.ro.ɣəˈʎa.ɾəw/, /ən.ru.ɣəˈja.ɾəw/
Occidental:	/en.ro.ɣaˈʎa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

enrogallàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enrogallar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrogallar.

Variants

• [2] enrogalléssiu, enrogallésseu, enrogallàssiu, enrogallàsseu