enrogigueva

Català

Verb

enrogigueva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de enrogir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de enrogir.

Variants

• [1] enrogiva, enrogia
• [2] enrogiva, enrogia

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·gi·gue·va (5)