enrojolàreu

Potser volíeu: enrojolareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ru.ʒuˈɫa.ɾəw/
	balear /ən.ro.ʒoˈɫa.ɾəw/, /ən.ru.ʒuˈɫa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /en.ro.ʒoˈɫa.ɾew/, valencià /en.ro.d͡ʒoˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

enrojolàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enrojolar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrojolar.