enroque

Català

Verb

enroque

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enrocar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enrocar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enrocar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enrocar

Variants

• [1] enroco, enroqui, enroc
• [2] enroqui
• [3] enroqui
• [4] enroqui

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·que (3)