envejàreu

Potser volíeu: envejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈʒa.ɾəw/
	balear /əɱ.vəˈd͡ʒa.ɾəw/, /əɱ.vəˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈʒa.ɾew/
	valencià /eɱ.veˈd͡ʒa.ɾew/, /em.beˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

envejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de envejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb envejar.

Variants

• [2] envegeguéssou, envegéssiu, envegésseu, envejàssiu, envejàsseu