envellírem

Potser volíeu: envellirem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈʎi.ɾəm/
	balear /əɱ.vəˈʎi.ɾəm/, /əɱ.vəˈji.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈʎi.ɾem/
	valencià /eɱ.veˈʎi.ɾem/, /em.beˈʎi.ɾem/

• Rimes: -iɾem

Verb

envellírem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de envellir.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb envellir.

Variants

• [1] envelliguérem
• [2] envelliguéssem, envelliguérem, envellíssim, envellíssem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·llí·rem (4)

Català antic

Verb

envellírem

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de envellir
2. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de envellir

Variants

• [1] envellim
• [2] envellíssem