Català
modifica

Oriental:  central /əm.bəˈʎi/
balear /əɱ.vəˈʎi/, /əɱ.vəˈji/
alguerès /an.vaˈʎi/
Occidental:  nord-occidental /em.beˈʎi/
valencià /eɱ.veˈʎiɾ/, /em.beˈʎi/
Informal:  nord-occidental /am.beˈʎi/

Verb modifica

envellir trans., pron., intr. ‎(pronominal envellir-se)

  1. (transitiu) Fer tornar més vell en aparença, pels temps, l’ús o factors negatius.
  2. (intransitiu) Arribar a una edat avançada.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: envelleixo, envelleix, envellim

Sinònims modifica

Relacionats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: en·ve·llir (3)

Vegeu també modifica


Català antic
modifica

Verb modifica

envellir

  1. envellir (tornar, tornar-se vell)
    «La su' amor no pot molt envellir (Ausiàs March, Poesies, 1425)

Conjugació modifica

Variants modifica

Vegeu també modifica