envelligueva

Català

Verb

envelligueva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de envellir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de envellir.

Variants

• [1] envelliva, envellia
• [2] envelliva, envellia

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·lli·gue·va (5)